EL ROCK 'N' ROLL

La invenció del disc i el tocadiscos van marcar el començament positiu de la propagació musical. La indústria que crea els discos, ha tingut una gran influència en el llançament d’un disc d’un artista nou. A vegades, a part de la música, s’intenta crear un personatge a través de les paraules, que cridin atenció al públic per tenir més audiència.

Per entendre el naixement i l’evolució del que entenem com a música rock, ens hem de traslladar als Estats Units durant els anys cinquanta. En aquell moment, la joventut nord-americana va començar a rebel·lar-se contra la generació anterior, la que va viure la Segona Guerra Mundial que va acabar amb el llançament de dues bombes atòmiques al Japó sobre Hiroshima i Nagasaki.

Hi havia una música molt diferent entre les generacions de negres i de blancs. Tenien unes característiques molt diferents:

            - La dels negres, tenia molt rítmica  i molt vitalista.

            - La dels blancs, tenia un caire molt tradicional.

Els blancs, concretament els joves, se sentien més propers a la música dels negres. Les discografies se’n van adonar, i van sintonitzar a les seves cadenes, versions (covers) de les cançons dels negres tot i que estava interpretades per cantants blancs. Va haver-hi una persona, Alan Freed (un discjòquei), que va ser el primer a difondre per la ràdio., i després en concerts públics la músiqua del rhythm ‘n’ blues. Aquest tipus de concerts públics es coneixien com Moondog’s Rock ‘n’ Roll Party. D’aquí va sortir el rock ‘n’ roll que va donar nom a l’estil musical.