diumenge, 2 de juny del 2013

UN NOU MERCAT MUSICAL

La música popular urbana té un procés molt ràpid de difusió, ja que resulta la actualitat, i els adolescents la escolten ja que és la música del moment.

Es podria dir, que els cantants, les grans figures i estrelles que tothom coneix, només fan que representar el treball de moltes persones i és per això que, deuen una quantitat enorme de diners als professionals que han compost la música, han assegurat el seu èxit, els mànagers, etcètera. Tot això ha estat passant des que va aparèixer la música rock i el pop. Es ben cert que amb el talent no n’hi ha prou. S’ha de saber trobar-se envoltat de col·laboradors aplicats i adequats si es desitja l’èxit comercial.

La invenció del disc i del tocadiscos van incrementar l’èxit musical, ja que la gent des de llavors, podria sentir la música des de casa estant. Sovint, a banda de la música, s’intenta crear un sentiment o un personatge que cridi l’atenció al públic.

Des de fa temps, la ràdio i la televisió també han tret profit a que convocant concursos que com a objectiu és té, a gent normal i corrent, convertir-la amb famós i tenir popularitat. Això es troba des dels anys seixanta (1960) fins actualment on la finalitat principal ha estat descobrir nous talents discogràfics i musicals, de manera innovadora.

diumenge, 26 de maig del 2013

LA MÚSICA DELS ANYS 70 FINS A L'ACTUALITAT 2

La difusió de la música.
Gracies als mitjans de comunicació la musica urbana arriba per tot el mon. La musica en angles es un referent mundial per interessos comercials.
Les empreses inverteixen milions per promocionar els artistes i introduir-los al gran públic taraves dels medis de comunicació.
A principis del segle 21 Internet deixa una gran novetat en quant a difusió de música. La indústria musical tradicional resisteix, i per tan a de integrar la descàrrega de cançons, per contrarestar els afectes negatius que tenen per la música a Internet.

El rock dur
Al 1970, grups van crear un estil anomenat rock dur. Aquest tipus d’estil tenia unes característiques com so gruixut i guitarres elèctriques distorsionades. Normalment la guitarra distorsionada estava acompanyada d’un baix i una bateria.
El rock dur ha produït algunes cançons emblemàtiques de la música popular moderna.


Les fusions del rock
Els anys setanta el rock es fusionava amb altres estils musicals diferents. Les unons d’aquets estils van crear diversos corrents.

La rebel·lió mitjançant la música.
Després de la guerra àrabo-israeliana del 1973, l'augment del preu del petroli provoca una crisi econòmica generalitzada.

Els punks volen destruir l'ordre establert, ja que veuen el món com un conjunt d'injustícies socials sense solució. Amb el seu aspecte, volen donar una imatge caricaturitzada del que produeix aquest món injust. Els seus primers representants musicals són els londinencs Sex Pistols. La seva música és rock reduït a la mínima expressió.

diumenge, 28 d’abril del 2013

LA MÚSICA DELS ANYS 70 FINS A L'ACTUALITAT


A partir dels anys vuitanta triomfen nombrosos músics de pop i rock que s'engloben en el que s'anomenen mainstream, música que busca acontentar el que suposadament és el gust del gran públic


 MÚSICA AL CARRER

Hip-hop:  és una cultura de carrer creada a partir de 1970 pel jovent negre i lolatinoamericà que vivia als barris marginals de Nova York.



Rap: Recitació rítmica sobre una base musical. El text pot preparar amb antelació, però també improvisar-se al moment en el marc d'una batalla. Els rappers també són anomenats MC (mestres de cerimònies).




Dee-jaying: ús de dos plats giradiscos en paral·lel per part d'un DJ (discjòquei). En un principi, es feien servir dos plats per la necessitat d'encadenar diferents peces sense que la música parés en cap moment. Més endavant es va descobrir que accionant els discos endavant i endarrere amb la mà es produïa un so adequat per crear efectes rítmics (el scratch). Amb el scratch, els plats passen a ser un instrument musical.




Breakdance: ball acròbatic amb moviments ràpids,m girs de tot el cos al voltant d'una mà op del o del cap, postures robòtiques...






EL ROCK 'N' ROLL

La invenció del disc i el tocadiscos van marcar el començament positiu de la propagació musical. La indústria que crea els discos, ha tingut una gran influència en el llançament d’un disc d’un artista nou. A vegades, a part de la música, s’intenta crear un personatge a través de les paraules, que cridin atenció al públic per tenir més audiència.

Per entendre el naixement i l’evolució del que entenem com a música rock, ens hem de traslladar als Estats Units durant els anys cinquanta. En aquell moment, la joventut nord-americana va començar a rebel·lar-se contra la generació anterior, la que va viure la Segona Guerra Mundial que va acabar amb el llançament de dues bombes atòmiques al Japó sobre Hiroshima i Nagasaki.

Hi havia una música molt diferent entre les generacions de negres i de blancs. Tenien unes característiques molt diferents:

            - La dels negres, tenia molt rítmica  i molt vitalista.
            - La dels blancs, tenia un caire molt tradicional.

Els blancs, concretament els joves, se sentien més propers a la música dels negres. Les discografies se’n van adonar, i van sintonitzar a les seves cadenes, versions (covers) de les cançons dels negres tot i que estava interpretades per cantants blancs. Va haver-hi una persona, Alan Freed (un discjòquei), que va ser el primer a difondre per la ràdio., i després en concerts públics la músiqua del rhythm ‘n’ blues. Aquest tipus de concerts públics es coneixien com Moondog’s Rock ‘n’ Roll Party. D’aquí va sortir el rock ‘n’ roll que va donar nom a l’estil musical. 

diumenge, 21 d’abril del 2013

ELS ANYS 60


La dècada dels seixanta es la dels macrofestivals, però abans ja s’havien organitzat altres concentracions musicals, però als anys seixanta són esdeveniments representatius de la cultura juvenil del moment, i van lligats a la difusió del moviment hippy

En aquests festivals es van fer famosos intèrprets com el guitarrista Jimi Hendrix i la cantant Janis Joplin, o grups com Cream i Crosby, Stills, Nash y Young.






MOVIMENT FOLK:
Paral·lelament a aquest esdeveniments massius, un petit grup d’intel·lectuals i músics de Nova Yotk aprofundien en la música folklòrica dels Estats Units. D’aquesta recerca va sorgir el moviment folk,que defensa l’emanicipació de la població negra, el respecte a la natura i en contra de guerres. Alguns membres importants que van formar part en aquest moviment
Woodie Guthrie, Pete Seeger, Leonard Cohen.

EL ROCK A EUROPA:
A l’estat Espanyol ,el rock arriba retardat, però amb força. A finals dels anys cinquanta comencen aparèixer els primers conjunts com (Los Estudiantes). Però els uns cantants que van marcar més el rock a Espanya van ser el Dúo Dinámico.

ROCK ALS PAISOS CATALANS:
Un  altre grup barceloní d’aquesta  mateixa època van ser Los Sírex que van començar amb molta força i després van sortir  Los Mustang.

LA MÚSICA POPULAR URBANA

La música popular tradicional i la música popular urbana, estan les dues dintre del àmbit que entenem per música popular.

La música popular urbana – És la música popular que actualment s’està produint a les societats urbanes. Té la intenció d’arribar a totes les generacions, i és un reflex del moment històric mundial. Aquest tipus de música està composta per uns autors actuals i la gent els coneix.  Hi ha molts tipus de música, però les que més s’utilitzen són la música rock i la pop. A diferència d’altres músiques com la culta o la clàssica, aquesta té un procés de difusió rapidíssim, que es consumeix de manera immediata. A més, utilitza noves tecnologies, i té una gran funció comercial. Està lligada a la societat del seu temps. 
Durant el segle XIX, la música popular urbana es va desenvolupar en dues direccions principals; la música de saló i la música de teatre.

La música de saló - En aquests salons es cantava i sobretot, es tocava el piano. Es diu de saló perquè es practicava a salons privats, cafès...

La música de teatre - Va donar lloc a l'aparició d'altres gèneres, com ara opereta, music hall...

La música popular tradicional – És la música popular que s’ha anat transmès de generació a generació des de fa molt de temps, i té la identitat d’un poble en concret que produïa aquesta música. No se’n coneixen els autors, perquè té uns orígens molt llunyans als nostres i es van perdent anar perdent cap al passat.


Els èxits musicals arriben en un moment determinat, i per mala sort no dura gaire temps. En canvi, també hi ha estrelles i grans figures que coneixem actualment com a compositors.